Prosperare a credito, rovinarsi con i debiti: l'indebitamento come catalizzatore della mobilità sociale nel nord della Catalogna (1785-1800) Gabriel Ramon-Molins University of Lleida, Spain This is a section of La mobilità sociale nelle società preindustriali: tendenze, cause ed effetti (secc. XIII-XVIII) / Social mobility in pre-industrial societies: tendencies, causes and effects (13th-18th centuries)(DOI: 10.36253/979-12-215-0667-9) by Angela Orlandi Firenze University Press Florence 2025 https://doi.org/10.36253/979-12-215-0667-9.24

Available for academic research purposes

Open Access

Copyright Author(s)

Content licence CC BY 4.0

Metadata licence CC0 1.0

This is original content, published for academic research purposes

 Digital edition XML powered by Booksflow

This paper focuses on studying the agricultural credit system and its impact on social mobility and economic changes in Catalonia, especially in the Empordà area, during the late 18th century. It analyzes how indebtedness was closely linked to agricultural activity and the economic development of that period. The use of credit is described, and the reasons for incurring debts are investigated, as well as the consequences on different social strata. Emphasis is placed on consignative census as the main form of indebtedness, and their impact on the economic and social configuration of the region is explored. The article provides a detailed view of how agricultural credit shaped the social and economic dynamics of Catalonia during that historical period.

 Social mobility indebtedness consignative census eighteenth century social change

It is available online at https://doi.org/10.36253/979-12-215-0667-9.24

References Alfani, Guido. 2019. “Wealth and Income Inequality in the long run of history.” In Handbook of Cliometrics, a cura di Claude Diebolt, e Michael Hupert, 1807-1836. Cham: Springer. Avallone, Paola. 2007. Prestare ai poveri. Il credito su pegno e I monti di pietà in area mediterranea secolo (XV-XIX). Napoli: Consiglio Nazonale delle Ricerche. Avallone, Paola. 2013. “Il credito”. In Il Mezzogiorno prima dell’unità: fonti, dati, storiografia, a cura di Paolo Malanima, e Nicola Ostuni, 257-82. Soveria Mannelli (CZ): Rubbettino. Congost, Rosa. 1990a. Els propietaris i els altres. Vic: Eumo. Congost, Rosa. 1990b. “Una font poc utilitzada: el registre d’hipoteques.” Estudis d’història agrària 8: 201-34. Congost, Rosa. 2007. “Sobre casos intermediaris i creixements espontanis. Els treballadors de la regió de Girona.” Estudis d’història agrària 20: 133-54. Congost, Rosa, Ricard Garcia-Orallo, e Enric Saguer. 2022. “Seeing credit and property rights from below: The experience of Catalan smallholders in the eighteenth century.” The Economic History Review 76, 3: 759-82. Ena Sanjuán, Íñigo. 2023. “¿Una medida irrelevante? La reducción de la tasa de censos en la Corona de Aragón (1750): debates previos e impacto en las economías eclesiásticas.” Hispania 83, 273: e008. Ferrer Alòs, Llorenç. 1983. “Censals, vendes a carta de gràcia i endeutament pagès al Bages (s. XVIII).” Estudis d’Història Agrària 4: 101-28. Mas-Ferrer, Josep. 2023. Les desigualtats socials a la Catalunya preindustrial. L’estudi de cas de la Selva Interior, c.1750-1825. Tesi dottorale. Girona : Universitat de Girona. Milhaud, Cyril. 2017. Sacré Crédit! The Rise and Fall of Ecclesiastical Credit. in Early Modern Spain. Tesi dottorale. Paris: École des hautes études en sciences sociales. Mutos Xicola, Céline. 2024. “Endowed charities: The microfinance system used by charitable institutions in Catalonia (Eighteenth Century).” In Different forms of microcredit and social business: Microfnance in global history from the late medieval to the modern, a cura di Paola Avallone, e Donatella Strangio, 243-63. Palgrave Macmillan. Peña-Mir, José Luís. 2020. The strength of the seed: Notarial credit markets and contract enforcement institutions in early modern Spain. Tesi dottorale. Barcelona: Universitat de Barcelona. Ramon-Molins. 2019. “Els mecanismes d’endeutament en una comarca de l’interior de Catalunya durant el segle XVIII (les Garrigues).” Estudis d’Història Agrària 30-31: 171-92. Ramon-Molins, Gabriel. 2022. “L’ús dels censals en la creació d’una regió econòmica. L’exemple del capítol de la Seu de Lleida durant la segona meitat del segle XVIII.” In Paisatge històric i cartografia: de l’època romana fins a l’actualitat, a cura di Jordi Bolós, 395-409. Lleida: Pagès Editors. Tello, Enric. 1986. “La utilizació del censal a la Segarra del set-cents: crèdit rural i explotació usurària.” Recerques: Història, economía, cultura 18: 47-71. Tello, Enric. 2004. “La fi del censal: reducció de l’interès o vaga de pensions?(1750-1861).” Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics XV: 125-155. Vicedo, Enric. 1991. Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents: producció, propietat i renda. Barcelona: Editorial Crítica. Vilar, Pierre. 1964. Catalunya dins l’Espanya moderna. Barcelona: Edicions 62. Villalón, Sebastià. 2008. Els problemes de la informació en una societat d’antic règim. els notaris catalans davant la creació del registre d’hipoteques.” In Dels capbreus al registre de la propietat: drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya, segles XIV-XX, a cura di Rosa Congost, 241-74. Girona: Biblioteca d’Història Rural. Villalón, Sebastià. 2023. Del censal al debitori. Continuïtats i transformacions en el crèdit hipotecari català en l’etapa final de l’Antic Règim (regions de Barcelona i Girona, 1768-1840). Tesi dottorale. Girona: Universitat de Girona.